Font:
Informe: Anàlisi del low-code: nou paradigma en el desenvolupament de software (Barcelona Digital Talent) al qual contribueix el nostre expert David Almendros, director d’Intel·ligència Artificial a CaixaBank Tech.
La digitalització ha esdevingut una de les principals forces per a la competitivitat en el context de l’anomenada quarta revolució industrial. Tant Espanya com Europa s’estan preparant per aprofitar aquesta onada i beneficiar-se de la millora notable en la productivitat que promet. Les estimacions d’experts apuntaven que en el període 2018-2023 s’haurien de crear 500 milions d’aplicacions noves a escala mundial, cosa que suposaria superar el nombre d’aplicacions generades en els darrers 40 anys. A més, la inversió en tecnologies de la informació s’està intensificant després de la contracció de la inversió en TIC a la regió EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica) motivada per la pandèmia i el Brexit.
Això no obstant, avui hi ha una gran bretxa entre la demanda i l’oferta de perfils professionals amb formació en aquest àmbit. S’estima que actualment a Europa falten 350.000 especialistes en TIC, dels quals 75.000 corresponen a Espanya, la qual cosa significa que calen més aplicacions i no hi ha talent per generar-les.
Tot això està impulsant la consolidació d’un nou paradigma en el desenvolupament de software: el low-code, una nova tendència que es presenta com a solució per mitigar la falta de talent digital i que està cridada a revolucionar el desenvolupament de les TIC, passant de ser una tecnologia emergent a ser adoptada de manera habitual en el desenvolupament d’aplicacions.
De fet, el mercat low-code va créixer un 23 % el 2021 fins a posicionar-se com una tecnologia clau per accelerar el desenvolupament i desplegament d’aplicacions de software després de les conseqüències econòmiques de la pandèmia.
Les tecnologies low-code minimitzen o fins i tot eliminen la codificació manual necessària per desenvolupar i desplegar aplicacions de software i així redueixen el temps i el cost necessaris i simplifiquen la formació necessària dels equips encarregats de crear, fer evolucionar o mantenir aquestes aplicacions.
La novetat d’aquestes tecnologies rau en el fet que permeten desenvolupar aplicacions sense programar gràcies a un tauler d’elements visuals, cosa que en facilita l’ús per part de perfils sense alts coneixements d’informàtica. A més, ofereix l’avantatge de la capacitat d’integració, ja que habilita la connexió amb sistemes de tercers i aplicacions empresarials.
D’altra banda, el low-code millora encara més l’agilitat i la productivitat en el desenvolupament de software gràcies a la seva aplicació combinada amb altres tecnologies transformadores. Es tracta d’un concepte tecnològic facilitador de les iniciatives de transformació digital i hiperautomatització, però no és l’únic i és freqüent que s’apliqui de manera combinada amb altres tecnologies transformadores com iPaaS, SaaS, aPaaS, iBPMS, RPA, IA/ML, etc. per aconseguir una agilitat i una productivitat màximes en el desenvolupament de software.
Pel que fa als beneficis d’aquestes tecnologies, l’ús de plataformes low-code permet treballar amb un time to market més curt, ja que s’inverteix menys temps en els desenvolupaments i això accelera el llançament de productes nous al mercat; el desenvolupament d’aplicacions és més eficient perquè requereix menys recursos i és més senzill; la productivitat de l’equip augmenta, ja que augmenten les capacitats de desenvolupament i es redueixen la complexitat i els errors humans gràcies a l’automatització; la corba d’aprenentatge és més curta perquè és una tecnologia més fàcil d’aprendre que els llenguatges de programació tradicionals; permet un desenvolupament col·laboratiu i àgil, ja que els departaments de TIC i negoci treballen conjuntament des de fases molt inicials i això fa que el cicle de desenvolupament sigui més àgil i enfocat a l’usuari final, i facilita la capacitació de perfils per desenvolupar aplicacions, sigui reconvertint perfils no TIC o sigui mitjançant un reskilling de perfils experts en altres tecnologies.
Els casos principals d’ús d’aquesta tecnologia són portals, aplicacions mòbils, prototips, extensió de processos i sistemes core. L’aplicació del low-code a les empreses entrevistades se centra sobretot en aplicacions utilitzades per diversos departaments o per tota la companyia i que ajuden a fer les tasques diàries.
La demanda d’aquest tipus de low-code a les empreses ja es fa notar al mercat laboral: les ofertes de feina per a perfils de low-code es van incrementar més d’un 70 % el 2021 respecte del 2019.
Gran part de les empreses espanyoles entrevistades encara es troba a les fases inicials d’adopció d’aquest concepte tecnològic i avui dia les dades mostren que aquesta tecnologia és lluny d’assolir tot el seu potencial, però en els pròxims anys s’espera un increment de la maduresa del mercat del low-code.
El 70 % dels experts enquestats està convençut que l’ús del low-code augmentarà en els pròxims tres anys i els principals fabricants low-code esperen índexs de creixement al mercat espanyol del 100 % en els pròxims anys, cosa que significa que el low-code ja no és només una nova tecnologia que despunta, sinó que es tracta d’una nova manera de concebre el desenvolupament de software que està revolucionant l’ecosistema empresarial i el món del desenvolupament de software i aplicacions.
